L'ASTRONÒMICA

4 setembre 2024

Quan es van obtenir els primers indicis de galàxies a l'Univers primerenc des del telescopi espacial James Webb de la NASA, s'esperava trobar galàxies molt petites, però es van trobar allò que semblava ser un grup de grans galàxies. Algunes semblaven haver crescut tant que les simulacions no les podien explicar. Es va anomenar la crisi de la cosmologia. Alguns investigadors van suggerir que això significava que alguna cosa podria estar malament amb la teoria estàndard de la cosmologia. Ara, segons un estudi dirigit per Katherine Chworowsky, de la Universitat de Texas, algunes d'aquestes primeres galàxies són de fet molt menys massives del que semblava al principi. Segons l'estudi, les galàxies que semblaven massa massives probablement contenen forats negres que consumeixen gas ràpidament. La fricció al gas que es mou ràpidament emet calor i llum, cosa que fa que aquestes galàxies siguin molt més brillants del que serien si aquesta llum emanés només d'estrelles. Aquesta llum addicional pot fer que sembli que les galàxies contenen moltes més estrelles i, per tant, són més massives del que estimaríem altrament. Tot i això, encara no s'ha resolt un altre dilema: hi ha aproximadament el doble de galàxies massives en les dades del Webb de l'Univers primerenc del que s'esperava a partir del model estàndard. Una possible raó podria ser que les estrelles es formaven més ràpidament a l'Univers primitiu que actualment. Més informació a la NASA.