L'ASTRONÒMICA

3 juliol 2024

La majoria de les estrelles de la nostra galàxia tenen planetes. Els més abundants són els subneptuns, planetes d'una mida compresa entre les superterres i Neptú. Calcular la seva densitat planteja un problema als científics: segons el mètode utilitzat per mesurar-ne la massa es destaquen dues poblacions, la densa i la menys densa. Això és degut a un biaix observacional o a l'existència física de dues poblacions diferents de subneptuns? Un treball recent de l'NCCR PlanetS, de la Universitat de Ginebra (UNIGE) i la Universitat de Berna (UNIBE), defensa la segona hipòtesi. El problema és que els planetes la massa dels quals es mesura mitjançant el mètode de trànsit són menys densos que els planetes la massa dels quals es mesura pel mètode de velocitat radial. Segons les observacions de l'equip, aquesta diferència no és deguda a biaixos de selecció o d'observació, sinó a raons físiques. La clau és que la majoria dels sistemes mesurats en trànsit estan en ressonància amb altres planetes. La hipòtesi principal dels investigadors és que tots els sistemes planetaris convergeixen cap a un estat de cadena de ressonància en els primers moments de la seva existència, però només el 5% roman estable. L'altre 95% es torna inestable, es trenquen generant una sèrie de «catàstrofes», com a col·lisions entre planetes. Els planetes es fusionen, augmentant la seva densitat i estabilitzant-se en òrbites no ressonants. Més informació a la UNIBE.