La pulsació d’una estrella és una oscil·lació del valor de la seva magnitud o brillantor al voltant d’un punt d’equilibri de manera periòdica, tal com ho faria un pèndol respecte la seva posició de repòs.
L’estructura de qualsevol estrella està determinada majoritàriament per la facilitat amb què la radiació viatja des del nucli fins a la fotosfera. De manera simplificada, es descriu a nivell físic: 1. Augment d'opacitat → La radiació queda atrapada i s’acumula calor 2. Augment de temperatura → La pressió interna puja, fins que la pressió supera la gravetat de l’estrella → L’estrella s’expandeix 3. Expansió → L’estrella es refreda i es fa més transparent a la radiació 4. Disminució d'opacitat → La radiació s’escapa amb més facilitat i es perd calor 5. Disminució de temperatura → Progressivament, la gravetat supera la pressió de radiació → L'estrella es contrau 6. Contracció → Augmenta la seva opacitat |
Les pulsacions de les estrelles RR Lyrae encara no s’entenen prou bé. Encara que presenten polsacions radials (el seu volum varia de manera uniforme) com les cefeides i altres tipus de polsants, les RR Lyrae presenten fenòmens adicionals:
- Variació del seu període en el transcurs d’anys
- Modulació del seu període i amplitut (efecte Blazhko) en el transcurs de dies a mesos
Aquestes variacions queden reflectides en l’aspecte de les corbes de llum obtingudes per l’observador, de manera que al superposar les corbes d’una RR Lyrae, no presenten el mateix aspecte les unes de les altres.
L’efecte Blazhko no s’observa en totes les estrelles RR Lyrae, i algunes, com l'estrella RR Lyr mateixa, presenten variacions d’aquest efecte al llarg dels anys. Cap d’aquests fenòmens han sigut suficientment explicats per la teoria actual; és doncs important fer-ne un bon estudi i seguiment per a poder-les caracteritzar i entendre.