L'ASTRONÒMICA

L'exemple d'aquest mes ens confirma, un cop més, que tots els objectes del cel, a més de presentar una bellesa immensa, tenen el seu costat interessant des del punt de vista científic. NGC 6727, juntament amb els seus dos «col·legues» NGC 6726 i NGC 6729, és una preciosa nebulosa de reflexió (d'aquí el seu color blau) localitzada en una regió on neixen moltes estrelles. Aquest tipus de regions se sol associar a nebuloses amb forta emissió d'Hα (i per tant molt vermelloses) atès que aquest element és imprescindible per a la formació d'estrelles. En el cas de NGC 6727 la zona està molt barrejada amb núvols foscos (que ens cobreixen parcialment la visió de les nebuloses vermelles) amb abundant pols. Això provoca que les noves estrelles (en aquest cas estrelles de classe A, blaus) reflecteixin la seva llum en la pols i, per addicional dispersió de la llum vermella, presentin un molt evident color blavós. Per tant la combinació de filtres a usar és (segons els llibres), LRGB.

Fins aquí res d'especial, però una regió d'alta freqüència de naixement d'estrelles sol estar poblada per YSOs (Young Stellar Objects) i de fet en aquesta zona són nombrosíssims, i també objectes de Herbig-Haro. En breu: els objectes Herbig-Haro (HH) són petites «nebulosetes» d'emissió (vermelloses) relacionades amb estrelles recentment formades. Poden ser jets directament ejectats o arcs formats per les ones de xoc llançades per aquestes estrelles joves. Són objectes que varien molt de pressa i els seus canvis es poden observar en pocs anys. S'estima que acaben desapareixent molt de pressa també; unes poques desenes de milers d'anys...

A la foto que ens ocupa els catàlegs diuen que hi ha tretze objectes HH. Les fotos tradicionals en LRGB solen captar entre cinc i vuit d'aquests objectes. No se sol anar més enllà, ja que es necessitaria prendre exposicions molt llargues per captar alguns més, el que cremaria la zona «bonica» de la foto. Però la presa de fotos addicionals al conjunt LRGB amb filtre Hα (d'elecció per a aquests objectes, donada la seva naturalesa) ens pot permetre fer fotos més llargues sense cremar la zona blava, que no seria impressionada en el fotograma. Després de vuit hores d'exposició a Hα (16x30 minuts), la foto mostra els tretze objectes HH. Tots ells (amb una excepció) s'indicaran a la foto anotada, que es pot veure passant el mouse per damunt de la imatge. Es tracta d'HH101N, HH82, HH96, HH97 (aquest no està assenyalat ja que està situat sota les lletres «HH96»), HH101, HH731A, HH731B, HH100, HH98, HH104, HH735, HH99 i HH735A.

Com «regal» addicional provinent del cel, a la foto també s'observa, a l'esquerra, una galàxia llunyana (té un desplaçament al vermell petit però mesurable, z = 0,02565) catalogada com 2MASX J19002351-3712243.

El telescopi utilitzat va ser un CDK de 51 cm (20"), f/6,8, situat a l'Observatori Siding Spring (SSO), Coonabarabran, Austràlia, amb una càmera SBIG STX16803 de 16 Mpx.

Per a qualsevol pregunta, Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.