La necessitat de banda estreta en fotografiar nebuloses d'emissió
La foto d'aquest mes és una de les que no m'agraden massa com han quedat, però ens servirà d'exemple per al que vull transmetre. L'astrofotografia tradicional s'ha basat sempre en filtres LRGB, tant prenent les fotos amb una càmera monocroma a través de cada filtre individual, com a través d'una DSLR modificada o no.
Cada vegada més hi ha astrofotògrafs que es llancen a utilitzar, addicionalment o com a reemplaçament als filtres tradicionals, els filtres de banda estreta. Aquests filtres tenen característiques especials que ens donen certs avantatges i certs inconvenients. Recomano ferventment consultar un bon treball sobre la comparativa d'ambdós mètodes per Don Goldman en aquesta presentació que ell va fer al CEDIC 15 ( https://astrodrudis.com/presentacion-don-goldman/ ).
Entre els avantatges hi ha la d'un contrast molt més gran, permetent captar molts més detalls en nebuloses d'emissió (els filtres de banda estreta no detecten les nebuloses de reflexió). En el cas que ens ocupa, es tracta d'una nebulosa generada per l'ejecció de massa per una estrella molt massiva, HD 192163. Aquesta estrella ha assolit l'estat de Wolf-Rayet i acabarà els seus dies amb una explosió de supernova (cosmològicament aviat) . Les capes eyectadas emeten en les dues bandes clàssiques de Hα i de OIII. Aquestes emissions també es poden captar amb filtres de banda ampla, però amb ells no es pot observar el suficient detall. Com comparativa, es pot observar la foto realitzada amb filtres LRGB (la primera de © van den Berg, Mike; Ippel, MathijnAn) i la següent realitzada amb filtres Hα i OIII.
El detall que s'observa a la segona és molt més gran que el detall que es capta amb els filtres de banda ampla LRGB a la primera, tot i que aquesta va ser presa amb subframes de 30 minuts acumulant un total de 34 hores (25 hores de L i 3 hores de cada filtre de color). Comparativament, la foto presa amb filtres de banda estreta té un acumulat de 17,5 hores, la meitat de temps acumulat, però molt més detall, tant en l'estructura d'hidrogen com en la d'oxigen i el fons.
És cert que aquest exemple és, probablement, un dels que més diferències detecta en comparar banda estreta amb ampla, però la veritat és que és recomanable afegir fotos amb filtres de banda estreta a totes les fotos de nebuloses d'emissió (jo ja no prenc fotos de nebuloses d'emissió amb filtres de banda ampla...).
Prometo repetir aquesta foto l'any que ve i tornar-la a mostrar amb el tema de l'ús dels filtres de nitrogen (N-II) i sofre (SII)...
Per a qualsevol pregunta, Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.