La nebulosa d'aquest mes és un clar exemple de les diferents formes de fer una foto d'una nebulosa d'emissió-reflexió. La part de nebulosa de reflexió no apareix en cap dels filtres de banda estreta, de manera que, habitualment, aquestes es prenen en LRGB. El problema és que la part d'emissió (aclaparadorament rogenca) sol aparèixer, en RGB, com bastant cremada i sense estructura aparent.
Una manera d'evitar-ho sol ser prendre-les en banda estreta afegint exposicions llargues de filtre blau (de banda ampla) per captar-ho. Una altra manera, més adequada, és prendre-la en LRGB i en banda estreta. La foto que avui ens ocupa ha estat presa d'aquesta última forma, però descriurem com processar-en tots dos casos.
Si prenem Hα, OIII i B (a més de les clàssiques RGB de curta exposició per captar el color de les estrelles...), la luminància està composta per les tres, donant especial èmfasi a B en les seves zones intenses. El color seria: Hα com a vermell, OIII com a verd i OIII + B + Hα (només 15%) com a blau. En el cas de prendre tots els filtres, la luminància seria una combinació de L, Hα i OIII. En aquest cas, la imatge a Hα ha de dominar aquelles zones on l'estructura es veu amb més detall, passant per sobre de la L. Això es realitza molt fàcilment amb programes que treballen en capes, com el Photoshop. El color s'ha de compondre com a RGB, llavors calibrar el color i extreure cada canal altra vegada (per evitar les desviacions de color). Després barrejar R amb Hα, G amb OIII, i B amb OIII i 15% d'Hα, i compondre el nou color amb aquests nous màsters. Aquest ha estat el procés per a la imatge d'aquest mes.
NGC 3293 és, en realitat, el cúmul obert que apareix just a sota ia la dreta del centre de la foto. Aquest cúmul és extremadament jove. Les seves estrelles es van formar en dues tandes. La primera (que va aportar les estrelles més vermelloses al voltant del cúmul) va passar fa aproximadament 20 milions d'anys (quatre dies, a escala còsmica...) i la segona va ser fa tot just 5-6 milions d'anys. Les estrelles més blaves van ser les formades en aquesta segona tanda. Habitualment, el fort vent estel·lar d'aquestes estrelles molt calentes va buidant els seus voltants, formant cavitats que són evidents. En aquest cas, les estrelles no han pogut tenir prou temps per a això i l'estructura filamentosa de la nebulosa s'aprecia molt bé encara.
El telescopi utilitzat va ser un CDK de 51 cm (20"), f/6,8, situat a l'Observatori Siding Spring (SSO), Coonabarabran (Austràlia), amb una càmera SBIG STX16803 de 16 Mpx.
Per a qualsevol pregunta, Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.