L'ASTRONÒMICA

L’AGRUPACIÓ ASTRONÒMICA DE SABADELL: DELS APOL·LO A LES VOYAGER
Dimecres 2 d'octubre, a les 19 h. 
A càrrec de Luís Romero. Conferenciant present a la sala i  You Tube 

Des dels seus inicis el 1960, l'Agrupació es va centrar en la divulgació, principalment a l'àmbit local. Al final de la dècada, amb les missions Apol·lo, la NASA va posar en marxa un programa de vigilància de la superfície lunar de cara als primers allunatges. La participació en aquest programa es va fer extensiva a tothom, professionals i amateurs. L'Agrupació Astronòmica va ser una de les entitats col·laboradores, cosa que li va proporcionar una àmplia difusió i reconeixement públic. Aquest èxit va impulsar la creació de programes d’observació amb vocació científica, especialment en planetària, previs a les missions Voyager. En pocs anys, es va fonamentar el prestigi i la legitimació de l'Astronòmica. 

CIÈNCIA I ESTÈTICA EN ASTROFOTOGRAFIA, 87 EXEMPLES D’INTERÈS
Dimecres 9 d'octubre, a les 19 h. 
A càrrec de Josep M. Drudis. Conferenciant present a la sala i  You Tube 

Breu explicació sobre les raons científiques, essencialment, però també estètiques, que justifiquen la selecció de determinats objectes celestes davant d'altres. Aquesta selecció també condiciona la manera com es fa la foto com a filtres, temps d'exposició… i com es processa. Es presentará també una recopilació que conté 87 objectes recomanables pel contingut científic i la bellesa estètica singular.

ECLIPSI TOTAL DE SOL DES DE MÈXIC I DES DELS ESTATS UNITS
Dimecres 16 d'octubre, a les 19 h. 
A càrrec de Carles Schnabel, Josep Masalles i Àngel Massallé. Conferenciants presents a la sala i  You Tube 

El mes d'abril passat diversos grups de socis es van desplaçar a terres nord-americanes per gaudir de l'eclipsi total de Sol del dia 8 d'aquell mes. Aquest eclipsi pertanyia al mateix cicle de Saros que el de Líbia i Turquia del 2006, que va ser observat sota cels excel·lents. Això és el que també s'esperava aquesta vegada, a més amb una durada màxima de la totalitat de gairebé 4 minuts i mig. La situació meteorològica real ho va posar gairebé tot de cap per avall. Però la sort va ser favorable a tots els nostres grups, que no es van perdre el gran espectacle astronòmic. 

BIOQUÍMICA ALTERNATIVA
Dimecres 23 d'octubre, a les 19 h. 
A càrrec d'Alistair Spearing. Conferenciant present a la sala i  You Tube 

Explorem el món fascinant de la bioquímica alternativa, trencant els límits de la vida basada en el carboni de la Terra per descobrir tota una paleta d'opcions exòtiques. Hi ha criatures de silici nadant dins d'oceans de metà? L'arsènic pot substituir el fòsfor en molècules com l'ADN? Estudiarem com la diversitat de mitjans de l'Univers pot donar peu a formes de vida radicalment diferents, des de satèl·lits gelats fins a exoplanetes remots.

DETECCIÓ D’EMISSIONS DE RÀDIO EXOPLANETÀRIES, RADIACIÓ CICLOTRÓ
Dimecres 30 d'octubre, a les 19 h. 
A càrrec de Jordi Jofre. Conferenciant present a la sala i  You Tube 

Existeixen emissions de ràdio provinents de planetes extrasolars que tenen origen en la radiació ciclotrònica, un tipus de senyal que procedeix de la interacció entre els vents estel·lars i les magnetosferes dels planetes que orbiten algunes estrelles. Tot i que estem molt a prop de realitzar la primera detecció de ràdio exoplanetària, encara no s’ha aconseguit. Fer-ho representaria una fita històrica, ja que ens permetria inferir la presència de camps magnètics planetaris en sistemes externs al Sistema Solar. Aquest descobriment ens permetria estudiar més detingudament planetes que podrien tenir un ecosistema favorable per a l’evolució –i presència?— de vida. 

L'INCENCI DE VANDELLÒS 1, L'ACCIDENT MÉS GREU EN UNA CENTRAL NUCLEAR ESPANYOLA
Dimecres 6 de novembre, a les 19 h. 
A càrrec de Joan Carles Carles. Conferenciant present a la sala i  You Tube 

El 19 octubre de 1989 es va produir un incendi en Vandellòs 1 que, afegit a la inundació de la cava del reactor i la pèrdua de refrigeració parcial del reactor, va esdevenir l'accident més greu ocorregut en una central nuclear espanyola. Qualificat de nivell 3, incident important en l'escala internacional de successos nuclears i radiològics de la OIEA, va posar de manifest una sèrie de mancances i dèficits en aquest tipus de tecnologia i va suposar el tancament de la central. En la sessió explicarem els antecedents d'aquest tipus de reactor, el desenvolupament de l'incendi i les seves conseqüències.

DE LA NIT A L'INFINIT: EXPLORANT EL CEL DE MOLLERUSSA, ÀGER I NAMÍBIA
Dimecres 13 de novembre, a les 19 h. 
A càrrec de Imma Garrofé. Conferenciant present a la sala i  You Tube 

En aquesta conferència no només veurem les imatges de la M16 i M17 (en una sola captura) i la M31 capturades amb una càmera CCD i filtres especials, així com la Via Làctia fotografiada amb una càmera Cànon R i un gran angular sense filtre, sinó que també farem una comparació numèrica i estadística dels resultats. Utilitzarem eines de PixInsight per analitzar amb dades objectives la relació senyal/soroll, la qualitat de les estrelles, la dispersió de la llum, el soroll de fons… per entendre l'impacte de la contaminació lumínica, l'altitud i la transparència atmosfèrica en les imatges capturades des de Mollerussa, Àger i Namíbia.

LES GALÀXIES COMPLEIXEN CENT ANYS
Dimecres 20 de novembre, a les 19 h. 
A càrrec de Juan Fabregat. Conferenciant present a la sala i  You Tube 

L'1 de gener de 1925 Edwin Hubble va presentar oficialment els seus resultats sobre la distància a les galàxies d’Andròmeda i del Triangle, obtingudes mitjançant l'ús de l'escala cefeida, posant fi a un debat que va durar més d'un segle sobre la naturalesa del que fins llavors es deien «nebuloses espirals». Mentre nombrosos astrònoms consideraven que eren petits núvols de gas en rotació, en els quals s'estava formant una estrella amb el seu sistema planetari, uns altres aportaven evidències que en realitat eren galàxies externes a la Via Làctia. Els resultats de Hubble van demostrar que es tracta de galàxies com la nostra, i que l'Univers és molt més gran del que es pensava fins llavors. En la xerrada s’exposarà el desenvolupament històric d'aquest debat i es descriurà la recerca de Hubble que li va portar a aquesta conclusió.

ANTIKYTHERA: ACTUALITZANT DADES
Dimecres 27 de novembre, a les 19 h. 
A càrrec de Eduard Farré. Conferenciant present a la sala i  You Tube 

No, la coneguda com a Màquina d’Antikythera no és un artefacte per trobar l'Atlàntida ni per viatjar al passat, com recentment han postulat la literatura i el cinema. Descoberta aviat, farà cent vint-i-cinc anys, i amb una antiguitat de més de dos mil·lennis, encara es resisteix a revelar els seus secrets. En aquesta conferència repassarem cronològicament el que s'ha anat dient sobre ella fins a l'actualitat i veurem que la recerca no s'atura.